El model d’educació que s’està començant a implantar al nostre país des de fa poc temps, relativament, és molt diferent al que s’havia aplicat al llarg de diverses dècades i que, en alguns centres, encara es conserva.
Aquest nou model és el que es coneix com escola constructiva, la qual hem comparat amb l’escola transmissiva, la tradicional, aquesta setmana a les classes de Bases Didàctiques.
La primera diferència entre aquestes dues escoles es troba en el sistema educatiu. D’una banda, l’escola transmissiva es centra únicament en la transmissió de conceptes per part del professor als seus alumnes, tot tenint en compte que el professor és la persona que sap i que, per tant, ha de transmetre tots els seus coneixements als alumnes, que no saben res, ja que no es tenen en compte les seves experiències anteriors i alienes a l’escola. D’altra banda, l’escola constructiva, la nova que s’implanta ara, es basa en la idea de que el nen és el motor de l’educació. Això vol dir que la feina del professor és transmetre una sèrie de coneixements determinats de tal manera que després el nen els hagi d’assimilar i treballar-los pel seu compte.
Per tal de poder aconseguir aquest canvi, abans s’han de tenir en compte altres aspectes que, una vegada modificats, permetran el pas de l’escola tradicional a la constructiva. Aquests aspectes són els que fan referència a l’espai, que continua sent l’aula, però amb la diferència de que els agrupaments deixen de ser individuals per convertir-se en flexibles, és a dir, que els nens poden seure en taules agrupades. També repercuteix en el temps, en els horaris, ja que, en comptes de desenvolupar-se les classes en intervals d’una hora per assignatura, el que es fa és treballar en projectes, és a dir, es treballen metodologies globalitzades.
Un altre aspecte a tenir en compte són els recursos, ja que a l’escola constructiva els llibres de text (únic recurs possible a l’escola transmissiva) es converteixen en elements complementaris, en favor del desenvolupament d’activitats a l’aire lliure, que permetin als nens assolir els coneixements a través de la realitat, és a dir, mitjançant la interacció amb la naturalesa. A més a més, també es fomenta l’ús de les TIC.
Tot això suposa un canvi en la metodologia emprada per a l’assoliment de coneixements per part dels alumnes, doncs es passa de la memorística pura a la pràctica.
Quant a l’avaluació també hi ha grans diferències. A l’escola transmissiva s’avaluava a partir d’exàmens teòrics que si no s’aprovaven es considerava que els continguts no s’havien assolit. Però a l’escola constructiva el tipus d’avaluació és molt diferent, ja que es centra més en tot el procés d’aprenentatge i, per tant, avalua durant tot el curs. És a dir, que segueix un procés d’avaluació i a final de curs es comprova que s’hagin assolit tots els coneixements correctament, tractant d’ajudar els alumnes amb més dificultats en comptes de suspendre’ls sense intentar posar remei abans. Això és el que es coneix com a diversitat.
En conclusió, totes aquestes característiques de cada tipus d’escola reflexen la societat per a la qual preparaven els alumnes; en el cas de l’escola transmissiva es preparava per a la societat industrialitzada, i en el de l’escola transmissiva es prepara per a la societat actual, la societat de la Informació i la Comunicació.
I per acabar, a continuació he inserit un vídeo en el qual es parla de les idees principals de l’escola constructiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario